BALL DE CRIADES

El Grup de Dansa de Vilanova, per celebrar el 75è aniversari de l’entitat, hem dut a terme la recuperació d’un ball de cercavila de la nostra població: el Ball de Criades. La mostra d’aquest ball serà la part més important de la gran varietat d’actes que farem durant tota la temporada 2015-2016 per a la commemoració d’aquesta celebració. Gràcies a la voluntat dels membres del grup s’ha pogut enllestir aquesta recuperació a partir de les informacions extretes del Costumari Català de Joan Amades i de la cerca d’informacions diversos fons històrics de la vila.

Es té constància d’aquest Ball de Criades a la vila des del 1862, quan una nota a l’antic Diario de Villanueva y la Geltrú en concretava una representació dins de les festes vilanovines per lloar a Sant Antoni Abat.

El Ball de Criades s’engloba en aquest nou grup de balls parlats que sorgeixen al llarg del segle XIX, de contingut satíric i lleuger. Com molt bé explica Xavier Güell en el seu blog1 “la farsa d’aquest ball s’articula mitjançant l’encarament d’unes figures contraposades i estereotipades.”

J. Amades, 1982
J. Amades, 1982

“El ball de les criades representava un seguit de diàlegs entre unes serventes i llurs amos. Per regla general ells eren representats sota un aspecte ridícul i poc seriós, i elles més aviat eren llestes. Era el ball més baix de to i de llenguatge més vulgar. No tenia cap valor literari i només era estimable pel fet de la seva existència. Constituïa una peça còmica i burlesca, dins del repertori del teatre vulgar de plaça. La nota pintoresca depenia més de la interpretació que del diàleg i del document per ell mateix. Ells es presentaven vestits de manera grotesca i fingint ésser esguerrats i deformes: uns geperuts, altres grossos com una bóta; uns figuraven ésser coixos, mentre que d’altres anaven ajupits i cargolats com un cuc. Elles anaven exageradament mal vestides. Era costum quetots parlessin defectuosament, uns papissot, altres farfallós como si fossin quecs, alguns altres embuts, mentre que n’hi havia que parlaven a tall de boca plena i de mastegatatxes. N’hi havia que, per a parlar defectuosament, es posaven una avellana dins de la boca; també hi havia qui es posava la llengua damunt les dents de baix i entre aquestes i la part interior del llavi. El nom dels personatges donarà una idea del to del ball; tals eren: Berenguer, Serafí, Pelagalls, Tomaca, Ulls de Vidre, Badoca, Don Salvador, Carnús, Carolina, Fleciana, etc.” (J. Amades: 1982). (Juntament amb aquestes escasses explicacions s’hi inclou la melodia d’una part del ball.) 

Dins del Grup de Dansa, vam pensar en lligar, encara més, aquest ball amb la nostra vila. És així com va sorgir la idea d’ambientar l’entorn del ball en l’època dels indianos vilanovins. Així que amb feina i constància dels membres del grup s’han seleccionat sis fets o personatges tipus de la societat vilanovina d’aquell moment per a referenciar-hi els textos que reciten els personatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.